martes, 13 de mayo de 2008
LA LLOTJA
LA LLOTJA
La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders és una obra mestra del gòtic civil situada en el centre històric de la ciutat de València (Espanya). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, enfront de l'Església dels Sants Joans i del Mercat Central de València.
La Llotja va ser construïda entre 1482 i 1498 pels mestres pedrapiquers Pere Compte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, q
ue va donar per acabada la Llotja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que adquirixen els seus grossos murs i els seus merlets. La Llotja està formada per quatre parts que són: la Torre, on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consolat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contractació. La superfície del monument supera els 2.000 metres quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llotja de València representa el poder econòmic de la ciutat a finals del segle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estada interior, amb tres naus longitudinals el sostre de la qual és un conjunt de voltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoïdals de quasi 16 metres. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut veure la representació del paradís en què les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celeste o bé els propis fulls de les palmeres obrint-se en la part alta. Justo en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni menys la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la van fer posar per a tapar eixos escuts i així que totes les gents vingudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici amb el nou Regne sorgit de la unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi va instal·lar ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I l'humà, per a realitzar les operacions bancàries del moment del segle XV, on es va realitzar la primera lletra de canvi del món. Al llarg de la part més alta de les quatre parets afrontant amb les voltes hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu així: «Casa famosa sóc en quinze anys edificada. Compatricis, proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna el seu diners amb usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna.»
Des de la Plaça del Mercat i situats davant de l'Església dels Sants Joans es poden apreciar dos cossos separats per una torre emmerletada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, motlures i pinacles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituds indecoroses.
El pòrtic d'entrada és cridat el portal dels pecats perquè en ell es troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, van fer construir una verge davant de la Llotja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
La Llotja va ser construïda entre 1482 i 1498 pels mestres pedrapiquers Pere Compte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, q
ue va donar per acabada la Llotja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que adquirixen els seus grossos murs i els seus merlets. La Llotja està formada per quatre parts que són: la Torre, on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consolat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contractació. La superfície del monument supera els 2.000 metres quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llotja de València representa el poder econòmic de la ciutat a finals del segle XV.El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estada interior, amb tres naus longitudinals el sostre de la qual és un conjunt de voltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoïdals de quasi 16 metres. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut veure la representació del paradís en què les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celeste o bé els propis fulls de les palmeres obrint-se en la part alta. Justo en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni menys la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la van fer posar per a tapar eixos escuts i així que totes les gents vingudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici amb el nou Regne sorgit de la unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi va instal·lar ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I l'humà, per a realitzar les operacions bancàries del moment del segle XV, on es va realitzar la primera lletra de canvi del món. Al llarg de la part més alta de les quatre parets afrontant amb les voltes hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu així: «Casa famosa sóc en quinze anys edificada. Compatricis, proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna el seu diners amb usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna.»
Des de la Plaça del Mercat i situats davant de l'Església dels Sants Joans es poden apreciar dos cossos separats per una torre emmerletada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, motlures i pinacles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituds indecoroses.
El pòrtic d'entrada és cridat el portal dels pecats perquè en ell es troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, van fer construir una verge davant de la Llotja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)